UN POC D´HISTÓRIA

El centre d’ensenyament de la Fundació Borràs Estela està situat en el nord oest de la població de Beniarjó, formant part de la façana que dóna al riu, en la parcel·la en la qual se situava l’ermita de Sant Marc. El seu enclavament en el mateix talús condiciona la secció transversal de l’edifici, que en la façana d’accés té una sola planta, mentre que, la façana posterior, a conseqüència del desnivell acusat del terreny, despenja dues altures més, sobre el propi mur de contenció del talús. Aquesta posició a la vora del nucli, realçat sobre el llit, li permeten àmplies vistes sobre el riu, sobre l’horta i sobre les muntanyes que es veuen al fons.

Construït entre 1966 1968, l’edifici estava previst inicialment per a jardí d’infància, en el qual es distingeixen les següents zones: direcció, vuit aules per a trenta nens cadascuna, laboratoris, condícies, jocs coberts, jardí interior, residència de religioses i claustre. Cada zona té el seu tractament específic quant a dimensions, formalització del volum i posició en el conjunt de l’edifici; i es relacionen entre si a través d’un pati central descobert. L’estructura de l’edifici és metàl·lica amb tancaments de maó vist de color os i fusteries metàl·liques; la coberta es resol a manera d’una gran llosa que abasta tota l’extensió de l’edifici.

Aquest edifici docent es va materialitzar a conseqüència de l’última voluntat del senyor Borràs Estela, habitant de Beniarjó, amb l’objectiu que els nens del poble romanguessin atesos mentre les seves mares s’absentaven en l’època de la recol·lecció de la taronja. Ja en el programa del projecte s’incorpora un petit convent de religioses, que són les que portarien la gestió del centre.